FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un claustre. La pau, la solitud, del claustre. Junta de professors d'un centre d'ensenyament. Òrgan màxim de representació i control d'una universitat format pel rector, que el presideix, i per membres representants del personal docent i investigador, estudiants i personal d [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
transició d'un estat a un altre, principalment els esdeveniments crítics del cicle vital, com ara el naixement, la transició a l'adultesa, el matrimoni, la mort, etc. ritu de pau Ritu litúrgic de la missa en el qual el celebrant desitja la pau als fidels i aquests entre ells, mitjançant [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Text, en vers o en prosa, admonitori, sapiencial o didàctic, escrit en forma de carta o lletra. Les epístoles d'Epicur. Carta d'un apòstol recollida en el Nou Testament, que és llegida durant la missa. Les epístoles de sant Pau. Banda dreta de l'altar d'una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Produir diarrea (a algú). Tots sabem que la xocolata li desbarata el ventre i l'escagassa. Tenir diarrea. En Pau s'escagassa de tantes cireres que ha menjat. Decandir-se per un excés d'anar de ventre. Cagar-se de por, deixar-se abatre per la por. Quan vaig donar la primera galeta a l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Contribució que una nació paga a una altra com a reconeixement de submissió, preu de la pau o la protecció, en virtut d'un tractat. Impost. Allò que es fa o es dona per complir un deure o una obligació moral. Pagar algú a la pàtria el seu tribut de sang [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. És la por que us ha dictat aquestes paraules. Prescriure, imposar, formular a algú (allò que exigim d'ell). La raó ens dicta això. Dictar una llei, una sentència. Dictar les condicions de pau. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
herència Consentir legalment a rebre-la. Rebre en l'esperit com a veritable o valedor. Acceptar un càstig. Tots els presents van acceptar les condicions de pau. Acceptar una teoria. Li costa acceptar aquestes idees. Acceptar la mort. Accepta la seva responsabilitat en aquest afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
algú Tenir-hi relacions sexuals. Un cadàver, estar a la fossa o sepulcre. Ací jau Pere el Gran. Ací jauen les despulles mortals de Pau Casals. deixar jeure un afer Deixar dormir un afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sacre Imperi Romanogermànic que gaudia de la dignitat electoral o privilegi d'elegir emperador. El qui és el primer, el cap. El príncep del Senat a Roma. Els cardenals són els prínceps de l'Església. Sant Pau i sant Pere, els prínceps dels apòstols. [...]
